Preguntes més freqüents

Sector Elèctric

El butlletí de reconeixement de les instal·lacions elèctriques en baixa tensió, també anomenat Brie, butlletí elèctric, butlletí de llum o butlletí blau, es una documentació que a efectes de rehabilitació o per a instal·lacions ja existents, justifica el compliment de les condicions tècniques mínimes de seguretat de les instal·lacions elèctriques receptores, perquè aquestes, puguin ser o seguir connectades a la xarxa de distribució.

El butlletí de reconeixement de les instal·lacions elèctriques com a tal, només existeix a Catalunya, en la resta de les comunitats autònomes d’Espanya, per a justificar les condicions tècniques mínimes de seguretat d’una instal·lació elèctrica, a efectes de rehabilitació o per a instal·lacions ja existents, s’utilitza un CIE o Certificat de les Instal·lacions Elèctriques en baixa tensió, i per això de vegades des de Endesa, ens demanen un CIE o Certificat.

En el 99% dels casos en habitatges i locals petits a Catalunya, amb un butlletí de reconeixement, serà suficient per a justificar les condicions tècniques de seguretat de les instal·lacions i poder contractar.

A Catalunya, el CIE o Certificat de les Instal·lacions Elèctriques en baixa tensió, es un document inclòs dintre de la documentació de legalització de les instal·lacions elèctriques, ja sia mitjançant projecte o el què anomenem una MTD, Memòria Tècnica de Disseny, aquestes documentacions, a més del propi certificat, han d’incloure en línies generals, la justificació de càlcul, els plànols de traçat amb la ubicació de mecanismes i receptors i els esquemes unifilars.

Aquest paquet de documentació, obligatori en la emissió d’un CIE, només es pot emetre quant es una nova instal·lació o una modificació o ampliació d’una instal·lació que ja hagi estat prèviament presentada a Indústria i tingui número de registre.

Per a la legalització de les instal·lacions elèctriques mitjançant MTD, aquestes han de ser registrades al Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya, prèvia declaració de responsabilitat signada per el titular i el pagament del tràmit i la taxa de registre corresponent.

La memòria tècnica de disseny, només es pot emetre, en instal·lacions que per a la seva legalització com a nova instal·lació, no es requereixi de projecte elèctric.

El butlletí de reconeixement de les instal·lacions elèctriques en baixa tensió, es tramitava anteriorment a partir d’un bloc de butlletins editat en paper blau, amb tres còpies per a cada número de butlletí, normalment els instal·ladors utilitzaven paper carbó, per el auto calc de les còpies.

De las tres còpies, una era per el titular, l’altre era per a entregar a la comercialitzadora i la tercera, era la còpia del instal·lador.

Les empreses que encara funcionen en modus tradicional en el món analògic i treballen en paper i segell de goma, tenen que entregar dos originals al titular, un per ell mateix i l’altre que es quedarà la comercialitzadora / distribuïdora, per a dur a terme el tràmit de contractació.

Recordar, que si un butlletí no està signat digitalment, tindrem que contractar el subministrament a través d’un punt de servei al client físic, el butlletí de paper, no es vàlid per a la tramitació online, ja que no s’accepten els escanejats, que eliminen la traçabilitat i la originalitat del document i evidentment la seva certificació.

Les empreses que treballen amb documentació amb certificat de signatura digital, normalment ens enviaran el document en PDF certificat digitalment, el que ens permet tramitar i contractar online, afegint al procediment una més gran comoditat, transparència, traçabilitat i funcionalitat.

Endesa, o Enel, quan sol·liciten un butlletí no cobren res, els butlletins els emeten i facturen les empreses instal·ladores autoritzades, Endesa com empresa subministradora o distribuïdora, no podrà connectar les instal·lacions elèctriques a la xarxa de distribució, sense una documentació prèvia que justifiqui el compliment de les condicions tècniques mínimes de seguretat, de les instal·lacions.

Per a l’emetre un butlletí, tenim que saber que es obligatori que el instal·lador es desplaci fins el local o habitatge, per a revisar les instal·lacions elèctriques in situ i justifiqui mitjançant l’emissió del butlletí, que aquestes no tenen defectes greus o molt greus i son segures i aptes per a ser o seguir connectades a la xarxa de distribució.

El preu d’un butlletí de reconeixement de les instal·lacions elèctriques, ha d’incloure el cost del desplaçament al local o habitatge, el cost del temps de revisió de les instal·lacions, el cost d’emissió del butlletí i el cost de facturar el treball, a part d’algun possible correctiu de les instal·lacions elèctriques, que en algun cas pugui ser necessari.

Un bon consell, es que a l’hora de contractar el servei, busquem un preu tancat i sense sorpreses, o bé en cas de no trobar cap empresa instal·ladora que ens convenci, buscar professionals propers, ja que la logística del desplaçament, és l’únic cost a determinar en cada cas, que pot fer-nos desviar el pressupost de manera significativa.

Recordar, que la finalitat d’emissió d’un butlletí de reconeixement, és això, una revisió o reconeixement de les instal·lacions elèctriques del nostre entorn més immediat, per que aquestes siguin segures per a nosaltres i els nostres.

Els preus de mercat més acceptables amb els que podem obtenir una bona relació qualitat preu, tindrien que rondar entre els 70€ i els 120€

Evidentment, és part de la estafa generalitzada, el instal·lador, acostuma a fer, segons els criteris del seu mercat, si es zona alta, els seus instal·ladors i preus també acostumen a ser-ho.

Una de les estafes més habituals del sector, es prometre preus baixos que ronden els 50€ o menys i temps d’espera de la revisió o visita de vint o trenta minuts, en realitat ni l’un ni l’altre, en la majoria dels casos, el frau consisteix en estalviar-se la revisió, sol·licitant fotografies dels quadres elèctrics i equips de medició o comptadors i emetre els butlletins, sense la prescriptiva i obligatòria revisió, també acostumen a enviar el document escanejat, sense certificat de signatura digital i d’una pèssima qualitat.

Aquestes males pràctiques, poden causar-nos perjudici, donat que la finalitat de la emissió d’un butlletí, es garantir les condicions tècniques de seguretat de les nostres instal·lacions elèctriques.

Normalment, no acostumen a sortir correctius si les instal·lacions estan o resten en servei, més enllà del canvi d’una protecció que ha arribat al final de la seva vida útil, o bé el canvi d’un interruptor ICP, degut a una modificació de la potència contractada quan no disposem de IGA.

Si surt algun altre correctiu, habitualment seria degut a algun incompliment de la normativa d’aplicació durant la execució de les instal·lacions, a la manipulació de les mateixes per part de personal no qualificat o per la falta prolongada de manteniment.

Si un subministrament està en baixa de servei, sempre necessitarem d’un butlletí o altre documentació per a contractar de nou, el instal·lador, comprovarà durant la revisió de les instal·lacions per a l’emissió d’un butlletí, si aquestes segueixin complint amb les condicions tècniques mínimes de seguretat, per a la seva connexió a la xarxa de distribució, totes les instal·lacions, han de complir amb el reglament per el qual van ser executades, totes les modificacions de les instal·lacions existents, es faran segons marca la normativa actualment vigent.

Les instal·lacions sense contracte de subministrament en vigor, no poden estar connectades a la xarxa de distribució, això suposaria que ens poden obrir un expedient per frau per part de la distribuïdora i un perill per a nosaltres, per el desconeixement de si aquestes compleixen amb els requisits mínims exigibles en quant a la seguretat industrial.

No, rotundament no, connectar-se a la xarxa de distribució sense el vist i plou de la distribuïdora, pot perjudicar-nos a nosaltres i a la resta d’usuaris de la xarxa, la potestat i el control de si les instal·lacions receptores de energia elèctrica compleixen amb les condicions mínimes tècniques exigibles en cada cas per a la seva connexió o no a xarxa, pertany a la distribuïdora.

En las instal·lacions en las que no s’han justificat les condicions tècniques de seguretat de les mateixes, poden ser perilloses en si mateixes i produir pertorbacions a la resta de les instal·lacions connectades a xarxa.

Doncs si, l’electricitat pot causar-nos la mort directament per electrocució i indirectament, a causa per exemple d’un sinistre provocat per un curtcircuit, el risc derivat de l’ús de l’energia elèctrica és poc probable, però els seus efectes poden ser catastròfics.

Igual que fem amb el nostre cotxe quant va al taller o passa la ITV, les instal·lacions elèctriques també han de esser revisades de tant en tant, i reparades en cas de defecte.

Quan una instal·lació elèctrica està degudament protegida, podem eliminar el risc que suposa.

Una instal·lació sense documentació és com un cotxe sense papers, si aquests no pot circular, tampoc una instal·lació elèctrica tindria que connectar-se a xarxa, si l’un et pot matar, l’altra també.

Per tant, si volem estar segurs de tenir controlat el risc que suposa disposar en el nostre entorn mes immediat d’una instal·lació elèctrica, aquesta tindria que ser revisada de tant en tant per un instal·lador competent, degudament autoritzat.

Si Endesa ens obre un expedient, es per que pensa que existeix algun tipus de defecte greu o frau en el nostre subministrament, frau elèctric, seria normalment disposar de una doble escomesa o línia d’alimentació o tenir el equip de mesura o comptador puntejat, entre d’altres.

El primer que tenim que fer si ens obren un expedient, es posar-nos en contacte amb el departament d’Endesa corresponent per que ens faci arribar l’expedient complert, preferiblement per escrit, una notificació amb tota la informació de la que disposen sobre el defecte o frau amb el número de registre corresponent i demés informació, per establir, la traçabilitat de la gestió.

Una vegada disposem de l’expedient, tindrem que consultar si tenim qualsevol dubte, amb un instal·lador autoritzat, enginyeria o similar, per resoldre els dubtes i procedir a negociar la solució, i he dit negociar, perquè Endesa mai porta per compte propi els temes de frau al jutjat, si no que tanquen els expedients de manera unilateral, aplicant les condicions tècniques i econòmiques que els son exclusivament del seu interès, cara a la regularització i indemnització a la distribuïdora, tot el procés, acostuma a  anar acompanyat d’advertències, intimidacions i amenaces de tall de subministrament, entre d’altres.

Com a recomanació, en aquests casos, no es convenient a priori, entregar cap tipus de documentació a la distribuïdora, sense consultar-ho prèviament amb un professional, degut a què els càlculs de la indemnització, es fonamenten principalment, amb les dades que capten de nosaltres, a través de tots els seus canals de comunicació.

No, en principi, les instal·lacions han de complir amb el reglament per la qual van ser executades i no amb la normativa actualment vigent, això si, no poden faltar els elements de seguretat actualment imprescindibles, com els interruptors diferencials, un interruptor general que limiti la càrrega màxima admissible de la instal·lació i ens permeti seccionar la instal·lació amb una sola maniobra, la correcte ubicació del mecanismes de les zones humides i la correcte protecció dels circuits d’interior, si cal.

Perquè un butlletí de reconeixement, dictamen o revisió d’una instal·lació elèctrica surti sense defectes, les instal·lacions hauran de complir uns mínims exigibles en quant a la seguretat industrial, mínims que han de quedar conformes al criteri d’emissió del butlletí elèctric i que justifiquin la correcte protecció i funcionalitat de la nostre instal·lació, tot sempre sota els paràmetres de la normalitat.

La potència màxima admissible d’una instal·lació, depèn del seu disseny i execució i a la vegada el seu disseny, depèn de la necessitat del moment i normativa amb la que es va crear, donat que cada dia utilitzem més equips i receptors alimentats amb energia elèctrica, quant més moderna sigui una instal·lació, millor adaptada estarà a les nostres necessitats actuals.

En instal·lacions monofàsiques i bifàsiques molt antigues amb un sol circuit, només s’admetrà com a màxim, una potència màxima admissible de 3.45kW, que correspon a un ICP II de 15A amb la tensió nominal actual, de 230Vac.

Si les nostres necessitats canvien, el criteri a seguir en l’augment o ampliació de potència és, que a més necessitat de potència més disponibilitat de circuits d’interior, és a dir, si volem més potència no modificarem i ampliarem els circuits existents, el que haurem de fer és desdoblar nous circuits per a les noves necessitats o usos.

En tots els casos, si volem modificar les instal·lacions o ampliar la potència disponible, haurà de dissenyar-ho i executar-ho un instal·lador, degudament autoritzat.

Rotundament no, si per un mecanisme, circuit o conductor elèctric circula més corrent de la deguda, aquest es sobreescalfa i pot provocar la ruptura del seu l’aïllament, poden desencadenar tot amb un curtcircuit per falta d’aïllament de les parts actives o sota tensió i per tant, pot provocar un sinistre, atès que la fogonada d’un curtcircuit o defecte franc pot fer calar foc a qualsevol material combustible proper a aquest.

En tots els casos, si volem ampliar la potència disponible de la nostra instal·lació, haurà de dissenyar-ho i executar-ho un instal·lador autoritzat.

Si, cada mes aproximadament, has de prémer el polsador de test dels interruptors diferencials i aquests han de disparar per assegurar el correcte funcionament dels mateixos, a més d’això, el manteniment preventiu més habitual, és el reajustament dels cargols dels automatismes elèctrics del quadre, quan aquests estan fluixos, solen donar-se sobreescalfaments que deriven en un deteriorament dels aïllaments funcionals i per tant, avaries i curtcircuits que es poden evitar fàcilment, recordar, que un curtcircuit o defecte franc, pot dur-nos a un sinistre del nostre local o habitatge.

Finalment dir, que tots els elements de la instal·lació elèctrica incloent els receptors que tenen parts mecàniques en moviment, tenen una vida finita i en algun cas tard o d’hora, haurem substituir-los.

Sovint, en subministraments que estan de baixa de servei i sense equip de mesura instal·lat, l’operari de l’empresa subcontractada per Endesa pot dir-nos que no vol instal·lar el comptador a causa d’un defecte de la instal·lació, aquests operaris no són instal·ladors autoritzats i segueixen la pauta dels gestors d’Endesa. Sobre el criteri que utilitzen aquests últims a l’hora d’avaluar els defectes, no hi ha informació ni res per escrit, enlloc.

Aquests defectes, fan referència normalment a les instal·lacions d’enllaç del local o habitatge, solen ser casos com el comptador instal·lat sobre fusta, fusibles en mal estat o el canvi de la derivació individual, quan el traçat de la mateixa resta en mal estat, o queda total o parcialment ocult.

A efectes de la normativa a aplicar en aquests casos, si cap dels elements o parts del traçat que ens poguessin requerir canviar, té defectes de trencament, aïllament, subjecció, protecció mecànica o conservació, no estem obligats a canviar res, de primeres, no es pot considerar defecte, que una instal·lació sigui antiga.

Si el subministrament resta en baixa de servei, necessitarem un butlletí de reconeixement, i si aquest està signat per un instal·lador i en ell no es justifica cap defecte, podem negar-nos al requeriment de l’operari i de la subcontracta d’Endesa, el criteri a seguir, és que les instal·lacions han de complir, amb el reglament pel qual van ser executades i no amb la normativa d’aplicació actualment vigent o amb els criteris que pot aplicar una empresa com Endesa / Enel, que no és competent per prescriure i sancionar, en aquesta matèria.

Atriom només disposa de cobertura del territori a Barcelona ciutat i rodalies (Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Cornellà de Llobregat i L’Hospitalet)